Inspiració - Expiració

La inspiració és un moviment actiu en qué actuen tant el descens diafragmátic com l´elevació costal.

Ple contrari , l´expiració és un procés passiu o de relaxació en qué tot torna a la seua posició inicial grácies a l´elasticitat de la caixa toráxica.

• MÚSCULS INSPIRATORIS :

El Diafragma és el múscul que té una major funció respiratòria. A causa de la seua forma de campana, quan es produïx la seua contracció tendix a aplanar-se, espentant cap avall les vísceres abdominals i atraient cap a si als pulmons, obligant-los a expandir-se i que penetre aire en el seu interior. 

• MÚSCULS EXPIRATORIOS :

Encara que la seua acció és poc important en el subjecte normal (l'expiració és passiva) , en el malalt (per exemple d'asma) poden tindre una missió primordial. Pràcticament a tota la musculatura abdominal podem considerar-la com a músculs espiratorios ja que, al contraure's, espenten a les vísceres de l'aparell digestiu cap amunt, i estes fan el mateix amb el diafragma. 
Quan es produeix la relaxació d´este múscul , torna a la seua posició inicial , produint-se l´espiració .
Musculs intercostals externs : S´hagen en cada un dels espais intercostals i per la direcció de les seues fibres , als contraure´s produeixen un ascens de tota la caixa toráxica.

  

•    Els músculs intercostals interns tenen la mateixa missió, ja que la seua              contracció fa que cada costella botiga a acostar-se a les seues contigües, resultant     un moviment de conjunt de descens de la caixa toráxica, amb la següent expulsió      d'aire.