CONTROL DE LA RESPIRACIÓ.

Control de la respiració:


Els moviments de la respiració, pel seu mecanisme automàtic, s'ajusten exactament a les necessitats del nostre organisme amb la finalitat que no es modifiquen mai els valors d'oxigene i anhídrid carbònic de la sang, així com tampoc el seu PH (concentració d'ions H+, o grau d'acidesa) .







La dita regulació s'establix pel sistema nerviós central, en el que, a nivell del bulb raquidi, s'haja una zona, el cridat centre respiratori, que dóna ordenes perquè successivament es vagen produint els moviments inspiratoris i espiratorios.

 Este centre funciona d'una manera automàtica amb ritme propi (paregut a la respiració normal) , encara que pot ser modificat per molts factors.

• Situació d'alarma o impressió brusca
• L'augment d'anhídrid carbònic estimula el centre respiratori
• La disminució d'oxigene també els estimula, encara que eso.
• La disminució de pH (acidesa) igualment l'estimula.
•  Estímuls bronquials i de distensió pulmonar. 

A manera de resum podríem perquè dir que la respiració està controlada per l'activitat del centre respiratori, sobre el qual incidixen una sèrie de circumstàncies que determinen que hi haja: -

• Control neurològic de la respiración.
• Control químic de la respiración.

Control de la respiració :


La respiració es du a terme davall les ordenes que emet el centre Respiratori, situat en el bulb raquidi, Sobre este centre actuen canvis de tipus químic i canvis de tipus neurològic. 

Al seu torn, el centre respiratori emet ordene de tipus elèctric cap a la musculatura respiratòria per a desencadenar els moviments

Inspiració - Expiració

La inspiració és un moviment actiu en qué actuen tant el descens diafragmátic com l´elevació costal.

Ple contrari , l´expiració és un procés passiu o de relaxació en qué tot torna a la seua posició inicial grácies a l´elasticitat de la caixa toráxica.

• MÚSCULS INSPIRATORIS :

El Diafragma és el múscul que té una major funció respiratòria. A causa de la seua forma de campana, quan es produïx la seua contracció tendix a aplanar-se, espentant cap avall les vísceres abdominals i atraient cap a si als pulmons, obligant-los a expandir-se i que penetre aire en el seu interior. 

• MÚSCULS EXPIRATORIOS :

Encara que la seua acció és poc important en el subjecte normal (l'expiració és passiva) , en el malalt (per exemple d'asma) poden tindre una missió primordial. Pràcticament a tota la musculatura abdominal podem considerar-la com a músculs espiratorios ja que, al contraure's, espenten a les vísceres de l'aparell digestiu cap amunt, i estes fan el mateix amb el diafragma. 
Quan es produeix la relaxació d´este múscul , torna a la seua posició inicial , produint-se l´espiració .
Musculs intercostals externs : S´hagen en cada un dels espais intercostals i per la direcció de les seues fibres , als contraure´s produeixen un ascens de tota la caixa toráxica.

  

•    Els músculs intercostals interns tenen la mateixa missió, ja que la seua              contracció fa que cada costella botiga a acostar-se a les seues contigües, resultant     un moviment de conjunt de descens de la caixa toráxica, amb la següent expulsió      d'aire. 

Les Pleures

 Definició :

 Les pleures són dos fulls cerosos que cobrixen als pulmons , el mediastí, el diafragma i la part interna de la caixa toràcica.

 Es dividixen en dues parts :

•  Pleura visceral (està aplicada sobre la superfície del pulmó, i entapissa    interiorment la caixa toràcica).

•  Pleura parietal ( manté permanentment distesos els  elements elàstics del pulmó a què obliga a adaptar-se en tot moment a la capacitat  del tòrax, quan el volum d'este es modifica) , si augmenta el volum de la caixa  toràcica els pulmons es distenen i entra l'aire pel nas (o la boca, encara que no és  correcte) per a omplir el buit parcialment ocasionat. 

• Les pleures són completament independents una de l'altra."

L'aparell respiratori.

L'aparell respiratori permet obtenir oxigen del aire de l'atmosfera i expulsar del cos el dioxid de carboni.
Està relacionat amb l'aparell circulatori que transporta gasos entre els pulmons i les el·lules de l'organisme, que està format per les vies respiratories i els pulmons.

 Les vies respiratories:
Les vies respiratories estàn formades per: les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols.
Estes es ramifiquen a mesura que entren en els pulmons i augmenten considerablement el nombre de branques.

Els pulmons:
Els pulmons són dos órgans de forma cònica allotjats a la cavitat toràcica, la paret inferior és còncava i s'adapta a la convexitat del diafragma.
Els pulmons estàn formats per: els bronquis i el conjunt de bronquíols.
Els bronquíols es subdivideixen en dos: els conductes alveolars o branques microscòpiques, que acaben als alvèols, envoltats per teixit conjuntiu.
Aquests òrgans estan recoberts per la pleura, uneix els pulmons a l'interior de la caixa toràica aixì que acompanyen els moviments respiratoris.

http://perso.wanadoo.es/calcafenanpesat/3d%27ESO3%28respirat%29.htm

Què és la respiració?

Tipus:

Hi han dos tipus de respiració, la pulmonar i la cel·lular.

Definicions:

·La respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme rep oxigen de l'exterior i trau dióxid de carboni.

El nostre cos necessita oxigen per a poder viure per que de l'aire s'obté energia.

http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm

 ·La respiració cel·lular és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a les cel·lules.

Amb aquest procés, els nutrients s'oxiden i alliberen gradualment l'energia que contenen, que pot ser utilitzada per les cel·lules.

http://vedruna-angels.org/blocs/naturals/2012/03/18/la-nutricio/

Intercanvi de gasos als teixits.

Definiciò:
Als teixits es produeix un intercanvi en el sentit contrari que al intercanvi de gasos als alvèols.
L'oxigen es difon de la sang als teixits, i el diòxid de carboni passa del teixits a la sang.
L'oxigen es transportaen els glòbuls rojos, on està unit a l'hemoglobina i forma oxihemogoblina.
Als teixits, l'oxihemoglobina cedeix l'oxigen a les cèl·lules i després es torna a transformar en hemoglobina.
El diòxid de carboni es transporta principalment en el plasma de la sang, en forma de bicarbonat.
A la difusiò, a mesura que el CO2 es difon cap al corrent sanguini, és absorbit pels glòbuls de color roig abans que la major part es convertixi en H2CO3.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Intercanvi_de_gasos

 

 

                 http://tap3b2012g4.blogspot.com.es/2012/06/intercanvi-de-gasos-als-teixits.html

Intercanvi de gasos als alvèols.

Definiciò:
L'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre la sang i l'aire dels pulmos es produeixen per difusió.
L'aire quan arriba als alvèols té una concentració d'oxigen es del 21%, més que la sang.
Per aquest motiu l'oxigen de l'aire aveolar es difon a la sang.
El diòxid de carboni que procedeix del metabolisme de les cèl·lules, té més concentració a la sang, i per aquest motiu, per la difusió passa dels capil·lars als alvèols.
La difusió és facilitada per el gruix petitíssim de les parets de l'alvèol i del capilar i per la gran superfície de contacte entre la sang i l'aire.

http://blocs.xtec.cat/celict/2008/12/

 


 

Emfisema

Definició:  És una malaltia pulmonar que malmet els sacs aeris (alvèols), provocant que els pulmons siguin menys capaços d'expandir-se i de contraure's degut a una pèrdua d'elasticitat.
La majoria dels casos d'emfisema són causats pel tabaquisme. Els casos d'emfisema que són causats per altres etiologies es coneixen com emfisema secundari. 

Simptomes:
Entre els principals símptomes destaquem:

• Dispnea després dels esforços
• Dispnea, fins i tot estant en repòs
•  Tos amb mucositat espessa
• Disminució de la intensitat respiratòria
•  Dilatació progressiva del tòrax
•  Durant la inspiració l'expansió és molt poc acusada
• Amb el temps, estasi de sang en la circulació pulmonar
•  Cardiopaties (insuficiència cardíaca).

Tractament: Molst dels pacients amb aquesta malaltia son tractats per medicaments , terápia o cirugia . 

Medicaments: 

• Medicaments per a deixar de fumar
• Broncodilatadors
• Esteroides inhalats
• Antibiótics 

Terapia:

•  Rehabilitació pulmonar
• Suplement d´oxigen

Cirugia:

• Reducció de volum de pulmó ( extracció del teixit malalt ajuda a qué el teixit pulmonar restant treballar de manera més eficient i ajuda a millorar la respiració ).

• Transplantament de pulmó

Beneficis de l'exercici fìsic.

La pràctica habitual de exercici físic milloren la nostra qualitat de vida i ens ajuden a evitar i/o a retardar qualsevol tipus d'enfermetat.

Els exercicis provoquen un augment lleuger de la mida del cor i disminueix la freqüència cardìaca. També pot augmentar el volum respiratori i disminuir la freqüència respiratòria davant d'un mateix exercici.

Pot incrementar el nombre de glòbuls rojos de la sang, per això tenim mès capacitat de captar i transportar més oxigen.

El colesteroles pot veure contribuit per aquesta causa i afavoreix l'augment del colesterol bo (HDL).

http://www.carme.cat/?p=2729

La ventilació pulmonar

Anomenen respiració pulmonar al conjunt de processos que fan fluir l'aire entre l'atmosfera i els alvèols pulmonars a través d'actes com la inspiració i l'espiració.Intervenen factors com el diafragma, la cavitat taràxica formada per la columna vertebral, l'estèrnum i les costelles.La ventilació és porta a terme pels músculs que canvien el volum de la cavitat toràcica, i en fer-ho creen pressions negatives i positives que mouen l'aire dins i fora dels pulmons. Durant la respiració nomal, en repòs, la inspiració és activa, mentre que l'expiració és passiva. El diafragma és el principal múscul inspiratori perque provoca el moviment de la caixa toràcica cap avall i cap a fora, canviant la mida de la cavitat toràcica en la direcció horitzontal.

La respiració consta de dos parts:

1- Inspiració

 És produeix gràcies a la contracció dels músculs respiratoris com el diafragma ( destaquem aquest perque és un dels més importants) que està localitzat al fons de la caixa torácica, i al moment de contraures baixa i allarga el torax i al mateix temps un grup de músculs intercostals extrems incrementen el diàmetre de la cavitat toràcica.

2-Espiració

L'espiració és essencialment passiva perque l'eleasticitat dels pulmons i la caixa de costelles combinada amb el to del diafragma, redueix el volum del tòrax lo qual  desenvolupa una pressió positiva que trau l'aire dels pulmons.

 En una exhalació forçada un grup de m´suculs abdominals empenyen el diafragma cap a dalt mols bruscament. Uns múlsculs intercostals interns tiren la caixa de costelles cap a baix i apliquen pressió contra els pulmons. Acó ho podeu comprovar simplement expulsant mols d'aire bruscament, notareu una pressíó situada a la part del diafragma. 

El tabac

Són moltes les persones que hui en día fumen tabac, sense adonar-se que estàn perjudiciant al seu aparell respiratori, o lo que és lo mateix, els seus pulmons. Actualment moren 56.000 persones cada any per culpa de aquesta droga legalitzada. No sols el tabac afecta a la gent que el consumix sino que el fum que aquest produeix també es perjudicial per a la gent que està prop dels fumadors.

 Enfermetats que produeix: 
 -Càncer de boca, laringe, pulmó, que pot provocar la mort
. - Malformcacions al fetus de mares fumadores que podria produir malalties cardiovasculars als xiquets una volta nàixen.

Pulmó normal                                                              Pulmó d'una persona que ha fumat

I no solament aixó si no que encara que no mos denem conte, al pas dels anys , ens deterioren les dents.

Cal que saber que la nicotina passa a la sang a través dels alvèols pulmonals i arriba al cervell, només set segon després d'haber fet una pipada. Açó produeix que les neurones del nostre cervell es tiguen afectades i que amb el temps es vatgen perdent més ràpidament,. 

Pneumònia

Definició: És una inflamació que consisteix en l'inflamació del espais alveolars dels pulmons. Aquesta malaltïa es perillosa perque pot infectar un lobul pulmonal complet.

Símptomes: - tos prou sovint que inclús pot arribar a traure sang.
                    - febre generalment alta.
                    - un dolor toràcic (en la zona del pit) que empitjora quan es respira fondo.
                    - dolors anticulars o musculars.
                   

Tactament: Molts dels apacients amb aquesta malaltïa són tractats per metges de capçalera i no ingressen als hospitals, però sempre es nesesàri anar a algún metge perque encara que sospitem que tenim pneumònia únicament amb una rediografia toràcica i un anàlisis de sang es pot confirmar cent per cent.

Refredat

Definició:

Els refredats són les infeccions causades per virus, que afecten la via respiratòria superior , i es contagia amb facilitat que ocorre per aire o a través del contacte físic. 

Aquesta malaltia pot afectar qualsevol persona, afecta  els que es troben amb una disminució de les seues defenses immunitàries; com les persones desnodrides, les que fuman ,las que estan exposades al fum del tabac, i a la contaminació produïda per vehicles i fàbriques. 

http://www.onmeda.es/videos/enfermedades-infecciosas-18/resfriado-v56.html

Simptomes:

Els simptomes  afecten principalment al nas , que els mas frecuents son :

• Congestió nasal ( quan tenim el nas tapad).

• Rinorrea ( goteig postnasal , l´excés de moc que pot baixar per la part posterior de la gola o ocasionas una tos que generalment empitjora en la nit ).

• Esternut ( Un acte reflectisc convulsiu d´expulsió d´aire des dels pulmons a través del nas , fonamentalment i eventualment , per la boca).

 

Tractament :

• Prenga líquids en abundáncia.

• Medicaments per al refredat : Els remeis per al refredat i la tos poden ajufar a alleujar els símptomes , pero no acurten la duració del refredat , si no poden ajudar-lo a sentir-se millor.

• Antibiótics : No s´han d´usar per a tractar un refredat comú , perque no ajuden i podem empitjorar la situació . Si tens un refredat d´una secreció nasal amarillosa o verdosa i no et millores en deu dies , llavors el metge et receptará antibiótics . 

Bronquitis

Definició :

Enfermetat que consisteix en la inflamació de la pared intern dels bronquios (son els conductes per els que circula l´aire per a aplegar a la part mes interna del pulmó).
Existeixen dos tipus de bronquitis : aguda y crónica.

• La bronquitis aguda ( comença amb una infecció respiratoria viral que afecta el nas , els sins paranasals i la gola , i després es propaga cap als pulmons causant  tos amb mucositat , dificultat per a respirar , gemec també opresió al pit i es molt comú afecta a aproximadament al 5 % de la població de EE.UU cada any).

• La bronquitis crónica ( els bronquios estan inflamats que generen una secreció mucosa abundant i aixo produeix tos i dificulta l´entrada i l´eixida d´aire dels pulmons.

Simptomes :

Els simptomes mes comuns dels bronquitis son  :

• La tos ( con expectoració , es dir , al tossir expulsem moc , encara que si la mucositat és molt grossa pot ser complicada d´expulsar ,com ocorre en les infeccions.

• La dificultat respiratoria ( per exemple , la cardiopatía que pot causar disnea si el cor es incapaz de bombetjar suficient sang per a subministrar oxigen al corp .

•   Opresió al pit. 

• Fatiga

• Sibilancia ( gent con asma)

• Febra ( usualment baixa)

Diagnostic :

Per a aconseguir algun alleugeriment cal prendre alguns medides :

• Molt liquid

• Si te asma o altra afecció pulmonar crónica , use un inhalador.

• Prenga ácid ( paracetamol si te febra).

  La majoria de les persones no necessiten antibiotics per a la bronquitis aguda , perque l´infecció  quasi sempre desapareix por si mateixa al cab d´una setmana .

Asma

Definiciò:

Enfermetat que consisteix en la respiració dificultosa produïda per un estrenyiment dels bronquis.

És una enfermetat crónica, és a dir, que és per a tota la vida.

És un transtorn freqüent a Estats Units  per la contaminació.

Simptomes:

El símptoma més comú del asma és la sibilancia (soroll raspòs o xiuxiueig que és produeis quan es respira). 

Hi han més simptomes com per exemple:

• Disnea: Es produeix quan hi ha falta d'aire.
• Opresiò al pit o mal.
• Tos crònica.
• Problemes per a dormir per la tos.

Els atacs d'asma es produeixen sovint per alergies o exposicions a alérgens com:

• Caspa animal.
• Pols.
• polen.
• Canvis al clima.

Diagnòstic:

El asma es diagnostica realitzant proves per a mesurar el funcionament dels pulmos.
Una de les proves es diu aspirometría, consisteix en respirar profundament i soplar per un sensor per a mesurar la quantitat d'aire que els seus pulmons poden retindre i la velocitat d'aire que inala o exhala.

L'aparell respiratori

L'aparell respiratori És l'encarregat de captal l'óxigen de l'aire i desprende el diòxid de carboni que es produeix durant la respiració mitocondrial. 

En aquest aparell hi han algunes parts:

• La Laringe
• La tràquea
• Els dos bronquis
• Fosses nasals
• Dos pulmons: El pulmó dret te tres lóbuls (són les parts que formen els pulmons) i el pulmó esquerre dos. Cada lóbul té centenars de lóbuls secunadaris o lobulets.
• Els bronquis (Són conductes respiratoris en què es divideix la tràquea que s'utilitzen per conduir l'aire per l'interior dels pulmons. 
• A més les fosses nasals, la tràquea i els bronquis presenten internament cèl.lules ciliades que mouen el moc cap a la faringe on passarà al estòmac.